Apunteu-vos responent aquest formulari: https://forms.gle/LBSmS9ZytXMFDv6z8 (per equip o individual)

🗓️ 18/12/2022
🕐 09:00 – 17.30
📍 Camp Municipal de Rugby Pilar Pons (Cornellà)

Dia de rugby per La Marató en honor a Guillem Sardà Palomera, fundador i ànima dels Cocodrils Rugby i jugador molt estimat dins del rugby català, que va patir una mort sobtada aquest octubre.

9:00- 12:00 Trobada d’escoles
12:00- 13:30 Partit Sènior Masculí
13:30-17:30 Torneig obert de rugby

I, al llarg de tot el dia, subhasta d’articles de rugby, venta de merxandatge i de vermouth benèfic.

Inscripció: 5€ (entrepà + beguda) en efectiu a l’entrada.

Properament donarem més informació per si vols fer la teva donació!

Diumenge 18 de Desembre ja tens pla, no t’ho pensis i vine a col•laborar. T’hi esperem!!!

Quatre punts molt valuosos i treballats els que varen obtenir els Cocodrils de Viladecans al sempre complicat camp dels Senglars de Torroella i que els apropen a la classificació per a disputar la Divissió d’Honor Catalana.

La primera mitja hora del matx va ser d’un clar domini de l’equip visitant, que va malbaratar fins a quatre ocasions claríssimes d’assaig en no saber definir situacions de clara superioritat prop de l’assaig dels Senglars. Les errades pròpies i el sacrifici defensiu dels locals, lluitadors fins a l’extenuació, varen fer que el marcador es mantingués en blanc fins al minut 35 del matx.

Una jugada aïllada dels Senglars, amb manca de comunicació dels jugadors de verd i amb un rebot afortunat que va habilitar en Lamin Escofet, per tal d’assolir el primer assaig, no transformat,del partit que suposava el 5 a 0 pels locals.

A les acaballes de la primera part els Cocodrils varen aconseguir els tres primers punts, fruit de la conversió d’un cop de càstig per part d’en Mark Endrös -5 – 3-.

Amb el marcador en contra, després d’una primera part on havien estat clars dominadors del joc, els Cocodrils varen perdre el control del matx, cometent moltes indisciplines i possibilitant la presencia constant dels Senglars a la zona de 22. Aquests, treballant de valent amb el pack, amb un molt bon llançament de lateral i amb el maul com a eina d’atac, varen assolir dos assajos als minuts 43 i 58, per part de Marc Merchán i Domènec Sabria, ambdós transformats pel Jan Gómez, que varen posar el 19 a 3 al marcador.

Però al partit encara li restava un altre cop d’efecte. Quan tot semblava encaminat a la victòria dels locals, va arribar la reacció dels de Viladecans. Aquests es varen tornar a fer amb les regnes del partit, tornant a tenir la iniciativa del joc i amb l’encert que els havia mancat a la primera part. Tres assajos als minuts, 64 per part d’en Xavier Marquès, al 70 d’en Nil Baró que l’àrbitre va donar com de càstig per una acció de joc perillós i al 80, en la darrera jugada del partit,per part d’en Guillermo García i transformat pel Nil Baró, varen suposar la remuntada al marcador dels visitants que varen acabar imposant-se als Senglars per un més que ajustat 19 a 22.

Arbitratge molt correcte a càrrec d’en David Sánchez, amb dos equips que malgrat la duresa i intensitat dels contactes, en línies generals varen ser respectuosos amb l’esperit del joc.

El partit es va inscriure com el 6è Memorial “GARRI”, en honor a la Memòria del jugador Senglar Marc Garrido i es va fer lliurament d’una Copa a l’equip guanyador.

Pels Cocodrils de Viladecans, va ser el seu primer partit sense en Guillem Sardà “Satan”, absent a l’alineació, però present per sempre al Cor i l’Ànima de l’Equip.

Allà on siguis, t’agradarà saber que ni volem, ni podem oblidar-te. Etern, per sempre.

Era el nostre segon partit al Cocostadium de la Torre Roja, i aquesta setmana podíem repetir l’experiència, aquest com contra el líder de la lliga.

Com es habitual ens va costar poder entrenar junts durant la setmana, però els que podien ho feien amb intensitat, a més continuàvem recuperant gent, i nodrint-nos de noves incorporacions, com en Lluc, en Pau i l’Andy, nova fornada de jugadors.

A l’hora de saber els convocats tornàvem a tenir problemes, benïts problemes, si son decidir qui es queda fora o dins. Es presentava un cap de setmana fred i humit, calia fer un escalfament segur i apropiat a les condicions, tot i tenir algun nervis inicials per la idea de voler fer bé les coses i poder oferir una victòria als aficionats i perquè no dir-ho, per nosaltres també, amb l’ajuda del entrenador i el capità ens concentràvem per activar-nos i entrar a tope al partit. I així ho vam demostrar amb la primera oportunitat que vam tenir vam  jugar amb la línia aconseguíem fer el primer assaig obrint fins l’ala, de la mà de dos grans debutants amb molt de futur, el centre en “Pau” i l’ala en “Lluc”, més la transformació d’en “Borras”. El partit començava de la millor manera, però encara quedava tot el partit, i el Ripollès no havia fet tants quilòmetres per deixar-se passar per sobre, el partit estava molt igualat, però teniem un imprevist, perdíem un dels joves debutants amb un mal gest, el centre es lesionava el quàdriceps.

Les fases estàtiques estaven sent favorables per nosaltres, però el Ripollès insistia i insititia fins aconseguir arraconar-nos a la nostre zona de 22, i als 10 minuts de partit aconseguien fer el seu primer assaig, tot i que no la transformació. Ens manteniem per sobre, però si no fèiem res es complicaria el partit. Era una primera part de desgast, joc molt ràpid de punta a punta, de banda a banda, amb xuts, però era el Ripollès qui s’emportava el premi amb un altre assaig abans de acabar la primera part i aquest cop sí, amb els punts de la transformació.

Anàvem al descans amb una sensació de haver desaprofitat l’avantatge inicial. En el descans ens fèiem valer de tenir la convocatòria plena per canviar alguns davanters i així continuar desgastant al rival, al càrrec del gran “Freedom” MVP en el seu primer partit com a 8, però que mica en mica va anar trobant-se agust i va acabar carregantse els davanters per liderar-los i ajudar-los. Però quan creiem que els teniem cansats i el partit estava molt obert, es demostrava l’experiència i el sapiguer mantenir la calma quan és necessari. Crèiem que teníem el control del partit i era tot el contrari, als 5 minuts de la segona part revíem una marca, i tot i no afecta-rnos greument, ja que vam continuar amb totes les forces, amb molta intensitat, amb moltes ganes de voler guanyar, fins i tot aconseguim reduir distàncies en el marcador amb dos grans assajos de davantera, ens penalitzava les ansietat de voler guanyar, la inexperiència ens porta a un joc masa boig sabíem que ells s’estaven quedant sense jugadors, i no tenien banqueta, però no va ser un problema pel lídel de la lliga, el Ripollès va saber mantenir la calma i beneficiar-se dels nostres cops de càstig anant sumant mica en mica amb xuts a pals, allunyat-se cada cop que nosaltres retallàvem distàncies, deixant-nos fins i tot sense el bonus defensiu.

Mencionar el gran compromís d’un altre jove que no va poder debuta, però va estar fent l’escalfament per si de cas, ajudant a la banqueta portant les aigues i fent d’assistent de l’arbitre, moltes gràcies Andy, en el proper partit debutarà, també volem mencionar la il·lusió que ens fa  poder tornar gaudir de dos grans jugadors que feia moltes setmana que no podien jugar per lesió en “Big Ben” i en “Krilin”.

Fet el resum, voldria fer una conclusió, era un partit en el que havíem de descobrir si tenim possibilitats de estar entre els 4 primers, si guanyàvem teníem algunes possibilitats, no ha estat així, no obstant encara està tot obert, però el millor són les bones sensacions, ja que ha estat un partit molt molt igualat, però cal que cadascú, com a jugador, analitzi el que va fer i el que pot / podem millorar. No és suficient anar als entrenaments i esperar que l’entrenador pugui fer totes les correccions d’un cap de setmana a l’altre, això portar temps, i sí que pot ser que sigui un any de creació, de veure com estem, però si podem ajudar-nos entre tots a accelerar el procés d’aprenentatge, podem convertir aquest primer any a part de creació en un any d’assoliment d’objectius. A SEGUIR CREIXENT ROOOOOOOOCOS!!!!

Redactat per: Efren Taravilla

Un altre gran cap de setmana de rugbi se’ns presentava, després de mil canvis, partits aplaçats que toca jugar en dates de descans, finalment el partit del “Be Cocos/Cornellà B” seria per primer cop a la casa Cocodrila (el Cocostadium de la Torre Roja), però com és habitual en aquest inici de temporada, ens estan tocant tots el equips forts, com si no fos prou vertical la pujada del gener.

Aquest cop ens tocava contra el “Vilafranca B” un equip incorporat a última hora a la lliga però que ve amb molta força, suportat  per el seu primer equip de caire professional, disposat a aconseguir el gran repte de guanyar la Divisió d’Honor Catalana (DHC Vueling).

Sabíem que el seu joc seria molt, molt vertical, que buscarien el contacte directe, i un cop arribaven a les instal·lacions de la Torre Roja i veiem que eran justos, es reafirma el tipus de joc que farien, ja no només perquè és el seu estil, sinó perquè també els hi convenia.

Nosaltres en canvi tot i algunes baixes d’última hora, tal i com estem acostumats, podríem omplir la convocatòria i malauradament havíem de deixar alguns jugadors fora, un tema agredolç ja que qui més i qui menys han estat durant la setmana preparant-se per poder ajudar l’equip el cap de setmana, però tambe son bones noticies ja que vol dir que estem fent les coses bé, ampliant la familia i recuperant gent de la infermeria.

Fèiem un escalfament llarg i intens, ja que a alguns tocaria, minuts abans de l’inici del partit, treure les porteries de l’altre esport i muntar els pals de rugbi del camp, per tal de que els jugadors d’inici no hagin de tenir  al cap res més que el partit.

El xiulet de l’àrbitre sonaba i arribava el primer contacte, i un altre i un altre, com sospitàvem ferien joc de davantera i així ho feien! Cap sorpresa per nosaltres, anaven guanyant metre a metre, però no els hi posàvem fàcil, fèiem un joc amb molta intensitat, tanta que l’àrbitre ens advertia de que fregàvem el límit, però ells seguien avançant i avançant, i finalment acabaven entrant a la zona d’assaig fent la seva primera marca. En el següent atac van voler continuar fent el mateix, però no estàvem disposats a deixar-los, van ser un quart d’hora llarg i etern de placatges i treball de davantera, per sort les transformacions no els hi entraven i no s’allunyaven gaire. Un gran xut del nostre 10 ens posava dins del seu camp a jugar i poder atacar, estava sent un estira i arronsa, aquest cop de la mà de la línia de tres quarts, que trencava la nostra línia d’avantatge, però entre el nostre 15 i l’ala aconseguien frenar l’atac, en diferents intercanvis de cops ens acostàvem tots dos equips a les zones de 22 rivals. En el nostre cas vam estar molt a prop de la línia de marca, però els nervis i la impresició (que haurem de treballar) no aconseguíem sumar punts, a la mitja hora perdíem el nostre 15, que al realitzar un xut per guanyar l’esquena rival es lesionava i havia d’abandonar el camp, vam estar apunt de fer un altre assaig,  però un cop més la defensa ho evitava, i aconseguien fer un contraatac sumant un altre assaig del seu 14, que va estar tot el partit destruint la nostre línia, però no els hi  vam posar gens fàcil, els nostres dos centres “Campanilla” i “Biel” que es van fer un fart de fer placatges guanyadors, abans d’acabar la segona part vam tenir un altre oportunitat de fer assaig interceptan un pase, fins i tot en una jugada de la línia que acabava amb la pilota per la línia lateral, les Àguiles en canvi sí que van poder tornar a sumar de la mà de la davantera fent el que millor saben, guanyar metre a metre.

A la segona part donàvem descans alguns davanters i el nostre gran 9 “Pollete” que va estar increïble, estan a tot arreu. Van continuar intentant fer el seu joc de davantera però el cansament els hi pasaba factura, però no només a ells, nosaltres també ens notàvem que ens costava, sort del recanvis. Els jugadors que entraven frescos donaven aire i energia als companys, cada placatge amb èxit era una injecció de motivació pel company del costat exhaust. Ells avançaven metres a gràcies a la seva davantera que ens  penalitzava perquè ens obligava a ajuntar molts jugadors nostres, i així aprofitaven per obrir a la línia que tot i tenien pocs jugador eren molt bons a la mà i així continuaven sumant punts i a nosaltres el cansament ens passava moltíssima factura. Però vam continuar amb un somriure i placant i placant, i contents perquè vam jugar cohesionats i com un gran equip.

Sé que esteu esperant el MVP del partit i he de dir que no ha sigut fàcil per això comencem parlant de la gran feina de la davantera que va estar tot el partit rebent els atacs constants i tot i donar metres no els hi van posar gens fàcil, des dels més inexperts i joves Ali, Madness, Manel, Javi, Ken, Pedro, Batman, Freedom (“una de las últimes incorporacions arribat des de Madrid que al saber que hi havia rugbi prop de casa seva no va dubtar a visitar-nos i al cap de dues setmanes ja ha s’ha incorporat a la família cocodrila i als BeCococs) als més veterans Bunker, Andrés, Ocata, Oscar, eterns i experimentats tots van estar ajudant-se l’un al costat de l’altre, i la línia el mateix, plena de jugadors amb poc rugbi però descarats i amb ganes, Pollete, Borràs (el nostre capità en aquest partit), Campanilla, Biel, Iglesias, Riky, llàstima perdre la veterania del nostre entrenador i jugador Gaby, però va entrar per ell el jove, però gran Fuby, després van venir l’Aitor, Del Piero i l’Efren, que es van veure superats en nivell, però no van baixar en cap moment els braços obligant al rival a haver de recórrer tot el camp d’extrem a extrem per poder sumar punts. I els que es van quedar fora com en Rafa que va estar animant com el que més, al costat d’en Cordero que ens va ajudar fent les tasques de delegat de camp i d’en Crilin que ja podrà tornar a competir la setmana vinent després de recuperar-se de la lesió a l’espatlla. Dit així el MVP és l’EQUIP ROCO, moltes gràcies a tots família, a continuar creixent, encara tenim molt per fer.

Proper partit contra l’actual líder, aquesta primera meitat de temporada està sent una veritable prova, només ens queda TREBALLAR, TREBALLAR I TREBALLAR, A ENTRENAR FORTS AQUESTA SETMANA.  ROOOOOOCCOOSS!!!! AUUU!!!!

Redactat per: Efren Taravilla

Tornada de vacances de Nadal i una tornada a la competició que semblava que no arribaria mai per les dificultats actuals de pandèmia que estem vivint, però finalment podríem competir de nou. En teníem moltes ganes, teníem molta gent disponible i vam omplir la convocatòria, però ens tocava jugar contra el líder de la lliga, tot i no haber-hi un clar favorit en aquesta lliga, sabíem que era un rival complicat, però teníem clar durant la setmana i el partit, que si treballem junts, com un equip, com ja hem demostrat que som, podien sortir coses bones.

Primer minut i primera prova de comparació entre els dos equips, feiem un avant i es formava la primera melé en contra, tot i així els vam aconseguir tirar endarrera i recuperar la pilota, els ànims de la grada, la banqueta i els propis jugadors bullia. Però cometem un error que el seu 10 aprofitava per posar el primers punts amb un assaig i transformació del 15. Sabíem que havíem de seguir i apretar les dents per no sortir-nos del partit, les fases estàtiques eren nostres, però un cop més cometçiem un error que ens trencava la línia de defensa, el marcador començava a separarse. No vam baixar els braços continuàvem treballant compactes, ens plantàvem a la seva 22, i els nervis i la necessitat d’aconseguir punts i els records d’altres ocasions ens passaven pel cap, després de algunes fases per intentar entrar, cometíem un error que ens portava a una melé, ja estavem un altre cop desaprofiten tota la feina que haviem fet per arribar, però la davantera no estava d’acord, amb la ajuda i experiència d’en Brutus i el nostre capità, Ocata, donaven força a tota la davantera i recoperaven la pilota, fins i tot intentant entrar amb alguna fase, però li donaven l’oportunitat a la línia de rematar la feina després d’ajuntar la defensa rival. Aquest cop sí que aconseguim sumar punts de la mà del nostre gran jugador i entrenador Gabi (MVP), després d’una gran feina col·lectiva, que no només feia la marca i la transformació, sinó que va estar tot el partit destruint els atacs rivals placant a tot aquell que intentava escapar-se. El marcador tornava a estar amb possibilitats, les coses estaven sortint bé. No obstant els vikings (Martorell/Esparreguera) també tenien coses a dir i no volia perdre la feina feta i no deixarien arribar la segona part amb el partit obert, no els ho vam posar fàcil, malgrat tot al final de la primera part aconseguien fer-nos un altre marca.

Tots dos equips aprofitàvem per fer alguns canvis i preparar alguns per més endavant, no van modificar el nivell ni la intensitat, però els ànims i la il·lusió per guanyar els donava força, i a nosaltres ens passava factura, van aconseguir treure’ns del partit i va arribar una allau de punts que no ens mereixíem, per l’esforç fet, però que vam permetre, ja que el cansament i la falta de conjunt per culpa del COVID ens van passar molta factura.

Un cop més tenim l’oportunitat d’analitzar alguns punts a corregir individuals i col·lectius, tanmateix en aquesta ocasió també vam poder veure moltes coses bones, cosa que dificulta posar un nom per sobre els altres ja que estem fent rugi, estem fent un equip, estem formant part d’alguna cosa gran. Vam notar que van donant fruit els entrenaments, el treball en conjunt i que tot i tenir un inici complicat amb els rivals més forts de la lliga, si apretem una mica més, podem arribar a estar en la part alta amb els grans, ja que és una lliga molt igualada, i tot i ser la ventafocs del grup podem donar molta guerra. Ànims ROCOOOOS… A PER MÉEEEES!!!!!!

Redactat per: Efren Taravilla

Després de la derrota a Sabadell sabíem que tot se’ns complicava, era moment de mirar cap a dins, pegar un cop a taula i dir-nos les coses sense cap mena de miraments, era moment d’aprendre dels errors i tirar endavant.
Per això visitàvem els amics del Quimic, en els difícils moments que està vivint el rugbi local a causa de la maleïda pandèmia sumat a l’actitud d’alguns de voler complicar les coses molt més, aquest partit representava una brisa d’aire sa, jugar contra un gran Club de Rugbi, basat en les normes de l’esperit i l’esportivitat que marquen el nostre bell esport.
Igualment les nostres tres últimes setmanes eren rares, absències provocades pel Covid i també per algunes desaparicions interplanetàries, a més d’una meravellosa gira de rugbi universitari a Irlanda, la darrera setmana era la que prenia importància per tornar a competir, enmig de tota aquesta situació cal ressaltar la intensitat dels Be Cocos de la mà de Gaby Duarte per mantenir-se a la competició amb una serietat exemplar amb moltíssima gent que iniciava aquesta temporada una relació interminable amb una pilota ovalada.
De totes maneres, arrencàvem forts i tancàvem el favorit als seus 22, encara que tornàvem a fallar en la definició una mica per no tenir paciència i també per la manca d’entrenament que sempre es manifesta als petits detalls. A partir d’aquí el Quimic trec tota la seva jerarquia i aconsegueixo dos assajos aprofitant l’amplada del camp i la continuïtat marca de la casa.
Però novament treiem aquest esperit encomiable que té aquest equip i un gran passamans llançava al Joan i tota la seva potència a zona de marca, tornàvem a ficar-nos al partit i seguíem a l’arrencada de la segona part amb l’entrada d’una nova primera línia i la del Panda que s’unia als enormes treballs del Nuken i de Cuenca, dos titans absoluts. I així va ser com la nostra melé arrasava i un assaig de càstig posava les taules al marcador i encenia totes les alarmes a l’equip local, allà estàvem.
Estava clar que no jugàvem contra qualsevol, el Quimic és molt Quimic i el seu gran entrenador llegia perfectament el partit i ficava mà per aprofitar l’amplada del camp i també la nostra baixada física posant-se al capdavant i traient-nos la possibilitat de sumar, encara que sigui el bonus defensiu .
Quedaven 10′, les cames pesaven el triple, però malgrat totes les adversitats volíem demostrar-nos que havíem après la lliçó i que podíem superar donant tot el que no teníem, i allà vam atacar de tot arreu, buscant la continuïtat i provocant un cop de càstig que ens feia puntuar i que ens donava la possibilitat d’anar a guanyar el partit, encara que no hi va haver temps i els locals aconseguien un merescut triomf després del xiulet de l’eficient arbitre.

Sabíem que aconseguir la victòria era molt important, però més important era recuperar la imatge com a equip i com a grup humà, i estic completament convençut que dissabte ho vam aconseguir. Aquest punt val or i ens demostra una vegada més que estem per lluitar per un lloc als play offs fins a l’últim segon de l’últim partit, no en tinc cap dubte, amb aquests pibes meravellosos m’apunto a un bombardeig.
Moment de noms propis, les 6 primeres línies inclaudicables, el treball fosc de Guilhem i Domingo, el nivell de tota la tercera línia encara que el de Nuken i el de Cuenca és realment ressaltable, el desenfadat de Pérez i la desimboltura de Pol, la potència i entrega de Joan i Eric, la conducció i lideratge del gran capità Ripoll i per descomptat, la veterania i qualitat de Satan i de Marc, indubtablement vivint una segona joventut.
Amb ells tots els que estan i col·laboren amb tots nosaltres, Brownie i Nadine al costat d’un enorme Sultana sempre on els toqui, i per tancar una menció especial a dos autèntics homes de rugbi amb majúscules, Fuby i Campanilla, que no van dubtar en no jugar a la Teixonera a anar-se’n volant per fer-ho amb els Be Cocos a Viladecans, Rugby en estat pur…
Encara queda molt i els asseguro que hi ha molt esperit Cocodrils per entregar, on i quan toqui…
Així que…
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS COC@SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco

Quan faltant deu minuts estàs còmode al camp, guanyes amb bonus i l’equip contrari esta mig groggy per l’últim assaig rebut, és clar que poden haver passat moltes coses per un desastre semblant, sobretot quan nosaltres ajudem que totes les possibilitats es compleixin en aquests fatídics 8 minuts finals.
És clar que el primer responsable és l’entrenador qui decideix els canvis per intentar tancar un partit completament favorable, però no en tots els casos la cosa funciona i tota la confiança dipositada es llença a les escombraries en un tres i no res per una infantilitat inadmissible.
També hi ha el factor intern, el dels jugadors i les seves critiques entre ells en els moments complicats, un mal endèmic que he d’erradicar com més aviat millor si vull acabar la temporada amb la dinàmica positiva amb què havia començat. Als que estan a la banqueta al meu costat els hi tallo immediatament malgrat el desvergonyiment de diversos, però dins del camp jo ja no jugo més, i és difícil poder controlar-lo quan els que tenen aquesta responsabilitat es veuen superats. Ni parlar-ne quan les critiques se les emportem a l’àrbitre, a sobre amb un experimentat, estava clar que tot se’ns vindria en contra…
A partir d’aquí el més important en un partit de rugbi, al camp hi havia un equip que volia guanyar, un equip que volia superar aquell moment d’enfonsament que vivia en aquell minut 70 on va dir prou. Un equip que de la mà del seu gran entrenador Fran González i d’un magistral Jan Gómez amb el seu nro. 9, que ens va tancar a les nostres 22 i va capgirar un partit impossible mostrant un caràcter exemplar per a un equip de rugbi tan jove que és digne d’admiració de part meva i espero que de molta gent més, sobretot en aquests moments on estem valorant més positivament alguns projectes que no representen ningú i no li estem donant la importància que té l’autèntic rugbi de Club, el de sempre, el de créixer des de les ombres, aquest treball és inigualable, per això i per molt més la meva gran Enhorabona a la gent del Sabadell RC.
Tornant al meu equip, també hi ha moltes coses positives, la primera i principal és que tot depèn de nosaltres per això cal aprendre del partit de dissabte i eradicar tot el que hi va haver…
És el moment de fer-ho.
També molts noms propis exemplars quant a l’esforç i la superació, per això Reina, Cordero i un gran Nuken a la davantera, al costat del gran Joan, Eric i Marco als backs demostren el que espero d’un jugador de rugbi amb totes les lletres a les bones ia les dolentes, en això rau tota possibilitat d’èxit…
El dissabte rebem a casa els amics del Torroella, un gran desafiament per reprendre el camí de la positivitat en tots els sentits…
Estan tots convidats, així que…
VAMOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS COCOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco

Últim partit de l’any, últim partit a casa, amb bones sensacions per l’últim partit contra el Barça, encara que amb una mica de decepció i bronca per no haver tret una mica més en aquests últims minuts de domini absolut, però bé, hem de seguir aprenent .
Ens tocava rebre els amics d’Osca, un equip duríssim i amb grans dimensions que viuen el rugbi amb un esperit realment exemplar, un plaer enfrontar-los i enorme desafiament teníem al davant.
Però vam arrencar molt sòlids per endavant, i amb els backs preparats per ficar algun embolic, ells defensant molt dur, però a poc a poc es van anar obrint espais i el gran Capità Rata va trobar el primer per assajar i sumant un cop de càstig d’un enorme Eric ens posàvem 10-3 als 15 minuts, ja que ells aprofitaven una falta nostra per acostar-se al marcador. Però nosaltres seguíem atacant tot, amb el Cotorra, Panda, Cuenca i el MVP Domingo, que avançaven amb potència cada oportunitat que van tenir obrint espais perquè un esmunyedís Pérez i un gran Joan ens posessin 24 a 3 a la mitja part.
Començaven els canvis, però l’escenari no variava, ells atacant amb duresa i profunditat, i nosaltres defensant amb un parell d’ous de la mà del més virtuós de l’equip, un enorme gegant Lea que va ficar tots els placatges guanyadors que feien retrocedir els grandots visitants , a partir d’allà recuperàvem i cada contraatac eren d’una bellesa al·lucinant per a qui escriu. La màgia de Lea, la potència i velocitat d’Eric i el virtuosisme del petit Pol després d’un enorme passamans entre davanters i backs, segellaven un resultat que ens donava un bonus important, encara que crec que no reflecteix la igualtat que va tenir el partit en molts moments, sobretot en aquests deu minuts defensant ja amb tots els canvis fets i encara que la victòria no corria perill, aquest esperit que “no passessin” és el que em queda d’aquest partit tan emocionant i demostratiu de l’evolució d’un equip a aquests 5 mesos que portem treballant junts.
Xiulet final del jove i eficient arbitre, salutacions entre els dos equips, la prèvia per a un tercer temps meravellós entre dos equips amics, un tercer temps dels d’abans, fraternitat i camaraderia, quina bona gent aquests pibes d’Osca, Enormessssssssssssssssssssssssss
Toca un parell de setmanes de vacances per les festes, després dos partits d’una importància majúscula per a nosaltres, el Sabadell i els Senglars, però avui és moment de gaudir del rugbi i l’amistat amb uns nois meravellosos.
El nostre major desig de pau i prosperitat per a tots i totes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A no afluixar res al rugbi ia la vida, així que…
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco

El sorteig de la Federació i el destí ens tornava al mateix lloc que fa exactament un mes enrere, la Teixonera i el Barça ens rebien amb el seu cartell de favorit màxim al capvespre d’aquest dissabte tant bonic de rugbi.
Quedaven enrere un mes ple de temperatures gèlides, pluges més pròpies d’Euskadi, viatges, ponts, tornejos universitaris, etc., semblava que estava tot muntat per treure’ns dels objectius que ens veníem plantejant partit a partit, des del primer amistós fins ara, doncs res d’això passo…
Es va mantenir la molt bona assistència a entrenament i el compromís malgrat tot, i això es notava a la xerrada prèvia al partit, els anys que porto en això em fan sentir al meu interior quan un equip està preparat per a una gran batalla, per un gran desafiament…
I així van sortir, i malgrat un gran error en els primers minuts de dos dels baluards de l’equip ens vam portar als locals per endavant a partir d’una plataforma al line i maul que ens feia avançar molts metres perquè la qualitat i potencia dels nostres backs ho definissin per fora, primer el Maravilhoso Lea i després l’infant terrible Joan es llançaven a marcar i per coronar tota la potència d’un gran Cuenca arrasava amb tot al seu pas i recolzava amb contundència, 5-19 als 16′ de la primera part, impressionant…
Però al davant hi havia un gran Barça que no permetria que la sagnia continués, primer amb un magnífic scrum que ens va fer patir moltíssim, encara que al final vam poder arreglar-ho i fins i tot donar la sorpresa. Però en aquesta bogeria de partit amb dos equips ofensius, però també amb defenses molt sòlides, vam tenir oportunitats per liquidar-lo en aquesta primera part, sobretot després d’una entrada impressionant de Joan de gairebé tota la pista que no va tenir el suport necessari, i alguna ximpleria mental pròpia que sempre apareix en algun moment del partit i ens acaba perjudicant.
Doncs el que hem dit, al final de la primera part el Barça assajava i s’acostava al marcador, però de passada una salvatge agressió ens deixava sense el Panda per a la resta del partit, un jugador que per potència i cap és fonamental en el nostre plantejament tàctic, però sobretot, per la confiança que dóna als seus companys, però bé, el que passa al camp queda aquí…
Encara que estàvem bé, a l’arrencada de la segona part el Barça colpejava dues vegades seguides i es posava per davant, el partit començava de nou, i encara que estàvem molt minvats de forces acceptàvem el desafiament i tornàvem a ficar-nos ia crear problemes per davant, arribant a assajar un gran Mini Cura en una jugada de moltes fases i posant el marcador 24-24 a falta a 17 minuts del final, quina bogeria tant linda…
I si, 17 minuts de bogeria i de rugbi, el rugbi d’abans, el de jugar sense complexos i amb bogeria lleial, a deixar-ho tot per un mateix i pel que tens al costat, encara que ells van complir amb una màxima del nostre esport que no té cap mena de discussió, quan trepitges camp contrari has de tornar amb punts, i l’entrenador local, l’etern Pilo, ho va complir rigorosament i després de dos cops infantils nostres molt ben xiulats per un excel·lent Joshua, l’excels peu del jove jugador argentí ho transformava en 6 punts quan faltaven 10 minuts.
Però aquests pibes no paren de sorprendre’m, i aquí van anar sense dubtar-ho, tancant als locals en els seus 5 metres, colpejant i colpejant contra una dura paret que no els va regalar res, i gairebé el vam tenir, amb una puntada creuada de Lea, amb un maul detingut al límit, i fins i tot amb un scrum que avançava sense fre i del qual no ens vam aprofitar i la vam treure fora, i tot es va acabar amb una gran recuperació dels locals festejada com la final del món, pilota fora, xiulet final, salutacions i felicitacions entre els dos equips i una gran barbacoa de tercer temps, simplement, Rugby en estat pur…
Mencions n’hi ha moltes, per a tot l’equip, però n’hi ha dues que les he de nomenar, primer la de Pol, titular fins a la seva lesió davant del Vilafranca, no va jugar ni un minut per preservar-lo pel que ve, però ell ni una queixa, tot el contrari, portant l’aigua, portant-li el tie i aconsellant l’Eric a cada puntada, et felicito, Pol estimat, ets molt jove, però ja ho vas aprendre tot.
L’altra menció és al Queen, per les baixes a la primera línia li va tocar jugar tot el partit contra una de les primeres línies més dures de la lliga, i va estar aguantant tot i a més jugant i placant com ho fa un pilar modern, com et vaig dir al final del partit, jo ho tinc clar, el sostre t’ho poses només tu, enorme Reina estimat.
Però això no acaba aquí, després sopar de Club, els dos masculins i el femení al complet, el Be Cocos que venia de donar la cara davant d’un munt de jugadors del primer equip del CEU alineats al segon equip, les noies que li guanyen al camp les mallorquines jugant a Begues però que a l’acta apareix una altra cosa i finalment els ho donen per perdut…
Però res no importa per a aquests nois i noies meravellosos, tot és Felicitat, Passió i companyonia, i no tinc cap dubte en el que diré, però sincerament hauria d’estar pagant jo per tots els ensenyaments que m’estan donant a aquests mesos que porto amb ells, molt orgullós i feliç per ser part d’aquesta bogeria tan bonica…
Aquest dissabte rebem els amics d’Osca, el duríssim Quebrantahuesos, seran tres temps d’excepció i de rugbi autèntic, estan tots convidats…
Així que…
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco