Ens tocava el darrer partit de la fase classificatòria, l’altre favorit del grup, ni més ni menys que un Barça que li havia posat complicat al Vilafranca i que a més de tenir una plantilla molt competitiva i un experimentat entrenador, comencen a tenir una identitat d’equip i de Club molt important, que es nota i molt en totes les categories del Club, i no només a l’equip de Divisió d’Honor.
Però nosaltres arribàvem a la Teixonera amb ganes de fer alguna cosa gran i demostrar-nos que podem competir contra qualsevol, i així arrenquem, amb uns 10′ fabulosos en defensa, però amb un desgast brutal per aturar el seu nro. 6 i al seu nro. 8.
També començàvem a jugar amb desvergonyiment i després de diverses fases, una assistència “maravilhosa” de Lea el llançava a Joan i tota la seva potència a zona de marca, i amb la transformació d’Eric, ens posàvem 0 a 7 per davant, arrencada somiada…
Que va durar molt poquet, perquè des de la sortida el Barça assimilava el cop molt ràpidament i no només assajava davant de la nostra passivitat, sinó també es posava al davant amb un cop de càstig. És increïble quant ens costa mantenir la concentració, sobretot en les situacions favorables, igualment seguim creixent i una dura defensa ens mantenia al partit, però una aturada després d’una greu lesió del seu nro. 5 al qual li desitgem una ràpida recuperació i veure’l aviat als camps, ens va treure del partit i encara que vam tenir una altra oportunitat per tornar a assajar vam perdre la pilota increïblement dins de zona de marca i un contraatac dels locals ens va pegar un cop que ens va deixar grogui i ens va rematar amb un altre assaig en els últims minuts, el xiulet final del sempre eficient Titho ens donava descans i la possibilitat de rearmar-nos.
Però a aquests nois mai no els pots donar per vençuts, va ser tornar a posar-los les idees clares i la ment positiva i malgrat els cops van sortir a totes i d’entrada un assaig d’un maul molt contundent el llançava a un gran Cotorra dins de zona de marca, hi havia partit…
Vam aguantar una mica més, encara que l’esforç de Cuenca i Panda els començava a passar factura, i novament la potència de l’MVP del partit, el nro. 6 local, que juntament amb la potència del seu nro. 8 i en tornar d’un gran Ignacio Garminde ens va fer molt de mal, els locals prenien distància i nosaltres començàvem a patir les baixes típiques en un partit de tanta intensitat i contactes durs.
Però novament el cor i el joc d’aquests nois meravellosos ens deixava un molt bon gust al final del partit, i la màgia del Lea li ficava una puntada de peu creuada a Eric perquè també tingués el seu premi al costat de tot l’equip, resultat just i un guanyador sense objeccions al qual felicitem i esperem amb ànsia tornar a enfrontar.

Ens toquen tres setmanes de descans, recuperar lesionats i mantenir-nos actius i junts com a equip i com a grup humà, esperar el sorteig i preparar-nos per segurament la part més bonica de tota la temporada, imaginin-se, la més bonica…
De només pensar en tot el que han fet aquests quatre mesos aquests pibes tremendos, penso que el més bonic està per venir i em sento realment, un paio molt feliç i ORGULLÓS DE SER PART D’AQUEST EQUIP I D’AQUEST CLUB…
Això acaba de començar…
Així que…
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS COCOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco