Un altre gran cap de setmana de rugbi se’ns presentava, després de mil canvis, partits aplaçats que toca jugar en dates de descans, finalment el partit del “Be Cocos/Cornellà B” seria per primer cop a la casa Cocodrila (el Cocostadium de la Torre Roja), però com és habitual en aquest inici de temporada, ens estan tocant tots el equips forts, com si no fos prou vertical la pujada del gener.
Aquest cop ens tocava contra el “Vilafranca B” un equip incorporat a última hora a la lliga però que ve amb molta força, suportat per el seu primer equip de caire professional, disposat a aconseguir el gran repte de guanyar la Divisió d’Honor Catalana (DHC Vueling).
Sabíem que el seu joc seria molt, molt vertical, que buscarien el contacte directe, i un cop arribaven a les instal·lacions de la Torre Roja i veiem que eran justos, es reafirma el tipus de joc que farien, ja no només perquè és el seu estil, sinó perquè també els hi convenia.
Nosaltres en canvi tot i algunes baixes d’última hora, tal i com estem acostumats, podríem omplir la convocatòria i malauradament havíem de deixar alguns jugadors fora, un tema agredolç ja que qui més i qui menys han estat durant la setmana preparant-se per poder ajudar l’equip el cap de setmana, però tambe son bones noticies ja que vol dir que estem fent les coses bé, ampliant la familia i recuperant gent de la infermeria.
Fèiem un escalfament llarg i intens, ja que a alguns tocaria, minuts abans de l’inici del partit, treure les porteries de l’altre esport i muntar els pals de rugbi del camp, per tal de que els jugadors d’inici no hagin de tenir al cap res més que el partit.
El xiulet de l’àrbitre sonaba i arribava el primer contacte, i un altre i un altre, com sospitàvem ferien joc de davantera i així ho feien! Cap sorpresa per nosaltres, anaven guanyant metre a metre, però no els hi posàvem fàcil, fèiem un joc amb molta intensitat, tanta que l’àrbitre ens advertia de que fregàvem el límit, però ells seguien avançant i avançant, i finalment acabaven entrant a la zona d’assaig fent la seva primera marca. En el següent atac van voler continuar fent el mateix, però no estàvem disposats a deixar-los, van ser un quart d’hora llarg i etern de placatges i treball de davantera, per sort les transformacions no els hi entraven i no s’allunyaven gaire. Un gran xut del nostre 10 ens posava dins del seu camp a jugar i poder atacar, estava sent un estira i arronsa, aquest cop de la mà de la línia de tres quarts, que trencava la nostra línia d’avantatge, però entre el nostre 15 i l’ala aconseguien frenar l’atac, en diferents intercanvis de cops ens acostàvem tots dos equips a les zones de 22 rivals. En el nostre cas vam estar molt a prop de la línia de marca, però els nervis i la impresició (que haurem de treballar) no aconseguíem sumar punts, a la mitja hora perdíem el nostre 15, que al realitzar un xut per guanyar l’esquena rival es lesionava i havia d’abandonar el camp, vam estar apunt de fer un altre assaig, però un cop més la defensa ho evitava, i aconseguien fer un contraatac sumant un altre assaig del seu 14, que va estar tot el partit destruint la nostre línia, però no els hi vam posar gens fàcil, els nostres dos centres “Campanilla” i “Biel” que es van fer un fart de fer placatges guanyadors, abans d’acabar la segona part vam tenir un altre oportunitat de fer assaig interceptan un pase, fins i tot en una jugada de la línia que acabava amb la pilota per la línia lateral, les Àguiles en canvi sí que van poder tornar a sumar de la mà de la davantera fent el que millor saben, guanyar metre a metre.
A la segona part donàvem descans alguns davanters i el nostre gran 9 “Pollete” que va estar increïble, estan a tot arreu. Van continuar intentant fer el seu joc de davantera però el cansament els hi pasaba factura, però no només a ells, nosaltres també ens notàvem que ens costava, sort del recanvis. Els jugadors que entraven frescos donaven aire i energia als companys, cada placatge amb èxit era una injecció de motivació pel company del costat exhaust. Ells avançaven metres a gràcies a la seva davantera que ens penalitzava perquè ens obligava a ajuntar molts jugadors nostres, i així aprofitaven per obrir a la línia que tot i tenien pocs jugador eren molt bons a la mà i així continuaven sumant punts i a nosaltres el cansament ens passava moltíssima factura. Però vam continuar amb un somriure i placant i placant, i contents perquè vam jugar cohesionats i com un gran equip.
Sé que esteu esperant el MVP del partit i he de dir que no ha sigut fàcil per això comencem parlant de la gran feina de la davantera que va estar tot el partit rebent els atacs constants i tot i donar metres no els hi van posar gens fàcil, des dels més inexperts i joves Ali, Madness, Manel, Javi, Ken, Pedro, Batman, Freedom (“una de las últimes incorporacions arribat des de Madrid que al saber que hi havia rugbi prop de casa seva no va dubtar a visitar-nos i al cap de dues setmanes ja ha s’ha incorporat a la família cocodrila i als BeCococs) als més veterans Bunker, Andrés, Ocata, Oscar, eterns i experimentats tots van estar ajudant-se l’un al costat de l’altre, i la línia el mateix, plena de jugadors amb poc rugbi però descarats i amb ganes, Pollete, Borràs (el nostre capità en aquest partit), Campanilla, Biel, Iglesias, Riky, llàstima perdre la veterania del nostre entrenador i jugador Gaby, però va entrar per ell el jove, però gran Fuby, després van venir l’Aitor, Del Piero i l’Efren, que es van veure superats en nivell, però no van baixar en cap moment els braços obligant al rival a haver de recórrer tot el camp d’extrem a extrem per poder sumar punts. I els que es van quedar fora com en Rafa que va estar animant com el que més, al costat d’en Cordero que ens va ajudar fent les tasques de delegat de camp i d’en Crilin que ja podrà tornar a competir la setmana vinent després de recuperar-se de la lesió a l’espatlla. Dit així el MVP és l’EQUIP ROCO, moltes gràcies a tots família, a continuar creixent, encara tenim molt per fer.
Proper partit contra l’actual líder, aquesta primera meitat de temporada està sent una veritable prova, només ens queda TREBALLAR, TREBALLAR I TREBALLAR, A ENTRENAR FORTS AQUESTA SETMANA. ROOOOOOCCOOSS!!!! AUUU!!!!
Redactat per: Efren Taravilla