Crònica Be Cocos 17 – 26 Ripollès RC

Era el nostre segon partit al Cocostadium de la Torre Roja, i aquesta setmana podíem repetir l’experiència, aquest com contra el líder de la lliga.

Com es habitual ens va costar poder entrenar junts durant la setmana, però els que podien ho feien amb intensitat, a més continuàvem recuperant gent, i nodrint-nos de noves incorporacions, com en Lluc, en Pau i l’Andy, nova fornada de jugadors.

A l’hora de saber els convocats tornàvem a tenir problemes, benïts problemes, si son decidir qui es queda fora o dins. Es presentava un cap de setmana fred i humit, calia fer un escalfament segur i apropiat a les condicions, tot i tenir algun nervis inicials per la idea de voler fer bé les coses i poder oferir una victòria als aficionats i perquè no dir-ho, per nosaltres també, amb l’ajuda del entrenador i el capità ens concentràvem per activar-nos i entrar a tope al partit. I així ho vam demostrar amb la primera oportunitat que vam tenir vam  jugar amb la línia aconseguíem fer el primer assaig obrint fins l’ala, de la mà de dos grans debutants amb molt de futur, el centre en “Pau” i l’ala en “Lluc”, més la transformació d’en “Borras”. El partit començava de la millor manera, però encara quedava tot el partit, i el Ripollès no havia fet tants quilòmetres per deixar-se passar per sobre, el partit estava molt igualat, però teniem un imprevist, perdíem un dels joves debutants amb un mal gest, el centre es lesionava el quàdriceps.

Les fases estàtiques estaven sent favorables per nosaltres, però el Ripollès insistia i insititia fins aconseguir arraconar-nos a la nostre zona de 22, i als 10 minuts de partit aconseguien fer el seu primer assaig, tot i que no la transformació. Ens manteniem per sobre, però si no fèiem res es complicaria el partit. Era una primera part de desgast, joc molt ràpid de punta a punta, de banda a banda, amb xuts, però era el Ripollès qui s’emportava el premi amb un altre assaig abans de acabar la primera part i aquest cop sí, amb els punts de la transformació.

Anàvem al descans amb una sensació de haver desaprofitat l’avantatge inicial. En el descans ens fèiem valer de tenir la convocatòria plena per canviar alguns davanters i així continuar desgastant al rival, al càrrec del gran “Freedom” MVP en el seu primer partit com a 8, però que mica en mica va anar trobant-se agust i va acabar carregantse els davanters per liderar-los i ajudar-los. Però quan creiem que els teniem cansats i el partit estava molt obert, es demostrava l’experiència i el sapiguer mantenir la calma quan és necessari. Crèiem que teníem el control del partit i era tot el contrari, als 5 minuts de la segona part revíem una marca, i tot i no afecta-rnos greument, ja que vam continuar amb totes les forces, amb molta intensitat, amb moltes ganes de voler guanyar, fins i tot aconseguim reduir distàncies en el marcador amb dos grans assajos de davantera, ens penalitzava les ansietat de voler guanyar, la inexperiència ens porta a un joc masa boig sabíem que ells s’estaven quedant sense jugadors, i no tenien banqueta, però no va ser un problema pel lídel de la lliga, el Ripollès va saber mantenir la calma i beneficiar-se dels nostres cops de càstig anant sumant mica en mica amb xuts a pals, allunyat-se cada cop que nosaltres retallàvem distàncies, deixant-nos fins i tot sense el bonus defensiu.

Mencionar el gran compromís d’un altre jove que no va poder debuta, però va estar fent l’escalfament per si de cas, ajudant a la banqueta portant les aigues i fent d’assistent de l’arbitre, moltes gràcies Andy, en el proper partit debutarà, també volem mencionar la il·lusió que ens fa  poder tornar gaudir de dos grans jugadors que feia moltes setmana que no podien jugar per lesió en “Big Ben” i en “Krilin”.

Fet el resum, voldria fer una conclusió, era un partit en el que havíem de descobrir si tenim possibilitats de estar entre els 4 primers, si guanyàvem teníem algunes possibilitats, no ha estat així, no obstant encara està tot obert, però el millor són les bones sensacions, ja que ha estat un partit molt molt igualat, però cal que cadascú, com a jugador, analitzi el que va fer i el que pot / podem millorar. No és suficient anar als entrenaments i esperar que l’entrenador pugui fer totes les correccions d’un cap de setmana a l’altre, això portar temps, i sí que pot ser que sigui un any de creació, de veure com estem, però si podem ajudar-nos entre tots a accelerar el procés d’aprenentatge, podem convertir aquest primer any a part de creació en un any d’assoliment d’objectius. A SEGUIR CREIXENT ROOOOOOOOCOS!!!!

Redactat per: Efren Taravilla

Leave a Reply