Crònica Cocodrils RSV. 0 vs 65 RC. Vilafranca

Una altra gran setmana d’entrenament, molta gent tocada, però amb moltes ganes de jugar aquest partit que es presentava com una gran prova de foc pel que fa a creixement i maduresa de l’equip, però no estava res en els nostres objectius de classificació de cara a les pretensions del Club i els seus objectius a la temporada.
Gran vestuari, els nois estaven preparats per a alguna cosa gran i així vam començar, dominant fins i tot amb una possibilitat d’assaig després d’una gran incursió d’un enorme Marc que no va trobar destinatari per definir a la nostra primera jugada per fora.
Però aquí va arrencar una piconadora física en un joc curt però molt vertical, ells gegants, nosaltres un parell d’ous, i no hi van poder entrar, de la mà del Mini, Cuenca i del gegant Capità Rata en una cama, treballant molt organitzats en defensa baix les ordres de Lea, sumat a un treball majúscul de Los 5 de Adelante tant a la melé com al touch i maul els vam ficar la por al cos.
Van ser 30′ de llibre d’aquests nois meravellosos, però que no vam poder transformar en punts en part per la nostra ansietat a l’hora de definir, i també per una defensa majúscula dels visitants, al límit, però completament legal.
I justament al minut 30 es va produir un moment de fallida que normalment afecta els equips amb poca experiència, una groga al seu número 3 per reiteració de faltes i també per una barreja d’impotència davant de l’excelsa tècnica fosca de Joaco en melé, ens va portar un moment de relaxació i també d’un intent de descans completament entenedor davant del maltractament físic que estàvem rebent. D’altra banda, la pressió interna i externa que estaven rebent els visitants els va fer sortir a totes i aconseguir fer les primeres tres marques en aquests darrers 10 minuts.
Aquí començava un altre partit, i a la mitja part arribo el moment de pensar en el futur i donar descans a jugadors importants molt tocats, que no significa regalar el partit ni de bon tros, però estava clar que aquesta segona part que se’ns venia a sobre havia equivocat de lloc i de temps, i calia assumir-ho. Estava clar que havíem d’acabar el partit amb la menor quantitat de danys col·laterals possibles, i malgrat un gran ensurt amb el Satan i les innombrables contusions, puc dir que la vam treure barata i la sang mai no va arribar al riu, encara que hi havia algú disposat a dessagnar-nos simplement pel fet d’haver-li plantat cara durant aquests preciosos 30 minuts, en fi, no és el nostre problema…

 

Final del partit amb un categòric guanyador, moment d’aixecar-vos l’ànim i el cap als meus enormes gladiadors, avui més orgullós que mai de gaudir el luxe de poder entrenar-los, moment de brindar un exemplar tercer temps als visitants i traslladar-nos a Barcelona a celebrar un altre triomf de les nostres gegantines noies, primeres de grup i invictes, IMPRESSIONANT…
I diumenge els valents Be Cocos guanyant amb bonus a l’Alt Empordà, MAJESTUOSOS…
Potser algú espera alguna cosa més d’aquesta crònica, però només n’hi ha per afegir, jo només penso en el meu Club i en els meus meravellosos nois, tota la resta no és problema meu, encara que igualment algú hauria de reflexionar i pensar com arribem a això…
Una setmana de descans per recuperar lesionats i rebre els amics del Badalona, ​​15 dies de descans per tornar més forts a gaudir d’aquesta bonica bogeria que estem escrivint en forma de Rugby i Amistat…
Gràcies a tots i totes per DONAR TANT…
Així que…
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

 

Redactat per: Diego Pacheco

Leave a Reply