Tarda nit de dissabte, començava la competitiva i duríssima Divisió d’Honor Catalana, després de donar suport al debut dels Be Cocos anàvem arribant puntuals a casa sabent que les noies havien guanyat el seu important partit a Granollers, Meravellós …
Rebíem als amics de l’Alella que venien amb un pack experimentat i poderós, amb l’exquisit peu de Cristian Belda i amb nou entrenador, estava clar que no venien de passeig a Baix Llobregat.
Molt bon vestuari, emotiva entrega de samarretes, tocava demostrar que estàvem preparats per al desafiament, i així va ser …
Des de l’arrencada la dinàmica de l’Ripoll desplegava tots els arguments possibles per jugar un gran partit, davanters i backs atacant sense parar, amb errors típics del començament de temporada i de l’adaptació a un nou sistema de joc, però amb un esperit ofensiu encomiable.
Tot això ens va portar a tenir el punt bonus en els primers 25 minuts de partit, aquí vam tornar a caure en vells errors, i el punt d’honor dels visitants ens va ficar en dificultats, encara que la nostra sòlida defensa no els deixava acostar-se al marcador.
Mitja part, tornem a ficar-nos en el partit, li donem descans a la primera línia que havia treballat molt bé sotmetent a l’duríssim pack visitant i el recanvi prenia la posta creant un bonic mal de cap per al futur. Un assaig d’un enorme Eric ens donava més tranquil·litat per afrontar la ultima part del partit i li donàvem descans a jugadors importants que tornaven de lesions.
Però en aquest moment, quan estàvem per liquidar el partit, els nostres propis errors sumats el cor d’un enorme Alella, ens fica en els nostres 10 metres i vam rebre dos assajos que no només ens treuen el bonus ofensiu, sinó que ens treuen a la llum tots els nostres antics fantasmes.
Però allà hi havia, amb una jugada per davant, van sortir a per totes recuperant la pilota un gran Cuenca, i atacant amb maduresa i paciència per totes bandes, un poderós pick & go assajat per Guilhem però amb l’important suport del Marquès, ens donava el bonus ofensiu i ens retornava el somriure que havíem perdut 3 minuts abans.
Xiulet de l’eficient i jove àrbitre, salutacions i felicitacions als nostres meravellosos rivals que ho van donar tot durant el partit i també en el tercer temps, moment de reflexió i també d’agraïment al nostre equip per haver-nos brindat moments de molt bon rugbi, i com els vaig dir abans i després de el partit, sempre TOT depèn de nosaltres …

Els que em coneixen saben que no sóc de nomenar individualitats, però tot i que dissabte hi va haver molts noms propis, vull reconèixer que si he de triar un jugador que engloba tot el que demanem els entrenadors dins d’un camp de joc, crec ferventment que el Mini cura és qui es mereix aquesta menció, Gran nen …
Diumenge visitarem a un duríssim Mataró a casa, Bell desafiament …
Els esperem a tots i totes, així que …
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco

Fotografiat per: Anna Mosteirín i Irene Carbonell