9Segurament a el principi de la temporada, més per il·lusió que per una altra cosa, vam marcar aquest cap de setmana al calendari de manera especial. Òbviament els dos últims resultats, sobretot el triomf amb bonus a la casa del Mataró, li donava una importància vital per al futur dels dos equips que es veien les cares al Torre Roja.

Estava clar que els amics del Banyoles no venien de passeig, tot el contrari, eren un dels favorits de el grup i la derrota davant el Barça no els va acovardir per res, tot el contrari, van sortir a per totes des del xiulet inicial.

I ens van tancar en el nostre camp amb la seva potència per davant però també jugant a la mà per fora sense cap tipus de miraments, igualment de la mà dels importants líders que té el nostre equip ens vam anar ficant en el seu camp a través del ritme i la continuïtat , però també amb un gran treball en el touch maul, situacions que ens van portar a marcar de la mà de la potència de Cuenca i del Cotorra després de diverses fases.

Una passada de màgia brasilera de Lea llançava al Marc i tota la seva potència per assajar per tercera vegada i donar-nos el punt bonus amb 60′ per davant, però a poc a poc les coses se’ns van torçant, en part important pel difícil i tossut rival que teníem davant, aquesta casta de gent que no es rendeix mai, exemplars els amics de Banyoles.

Primer la lesió de Ben a qui li enviem una gran abraçada i una ràpida recuperació des d’aquestes línies i després la merescuda groga al Queen, em feien virar els plans en els canvis de la primera línia a més de jugar amb un menys, el sacrificat era el Nuken, el nostre important Ball Carrier que s’havia d’anar a la banqueta.

I en aquests 10′ el Banyoles es va posar a tir d’assaig al final de la primera part ia punt de noquearnos en l’inici de la segona, però aquí és on apareixen els grans equips i els importants grups humans, i de la mà del mini, Satan i el Marquès, vam començar a colpejar fins que una increïble entrada des del mig camp del debutant Joanito, el llançava a zona de marca i li pegàvem la volta a una situació complicada.

Però davant hi havia el Banyoles i tot el seu punt d’honor, de tornada ens tancaven en el nostre camp i de la mà del seu poderós i dinàmic nro. 2 van atacar sense parar fins a tornar a assajar, en aquest moment és quan penses únicament en els 4 punts i que el rellotge avança, però no, aquests nois no paren de sorprendre …

I després d’una pressió asfixiant amb una defensa ofensiva letal, l’enèsima recuperació de el Cuenca, puntada de peu a el fons i la desesperació de el defensa visitant que provoca una acció d’anti joc transformada en assaig de càstig pel jove i prometedor àrbitre.

Però minuts després després d’una jugada de continuïtat i passades, novament la velocitat i potència de l’Joan el llança en zona de marca provocant l’eufòria a les grades, impressionant el nen …

Quedaven uns minuts, ens tornàvem a quedar amb un menys i els visitants aconseguien un altre assaig per premiar el seu cor i exemplaritat com dignes rivals i com Club de Rugbi. Xiulet final, aquí si l’explosió d’alegria i satisfacció dels jugadors per haver guanyat amb bonus enfront d’un duríssim rival i un dels favorits a classificar-amunt en un partit espectacular, s’ho havien guanyat, s’ho havien currat, orgull total per entrenar aquest meravellós grup de gent.

Menció especial per al MVP de el partit, el Cuenca, un portent físic, un treballador incansable, va absorbir el canvi de lloc i és una esponja aprenent en cada entrenament amb humilitat i treball, sincerament és un plaer que a la meva edat pugui seguir trobant jugadors que dignifiquin tant aquest meravellós esport.

Ens vam quedar tots junts per veure el triomf amb bonus de l’equip femení enfront de l’Alt Empordà, de la mà del Tanito aquestes noies no paren de sorprendre’ns, ENORMESSSSSSSS

Començaven a arribar a Torre Roja els Be Cocos després del seu segon partit i el seu primer triomf davant el Cervelló a Cornellà, les cares de satisfacció i alegria ho deien tot, que limita bogeria …

Tercer temps interminable els tres equips de Club junts, i aquí reflexiono i penso, que bonica història de Club s’esta escrivint al poble de Viladecans, que bonica història de Rugbi, que bonica història de vida …

Dissabte que ve rebem a el favorit a quedar primer en el grup i ser un dels animadors de la competitiva Divisió d’Honor Catalana, un partit duríssim però un desafiament que no m’ho perdo per res del món al costat dels meus meravellosos gladiadors, estan tots @s convidats, així que …

VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco