Crònica Cocodrils RSV. 56 vs 0 RC. Badalona

Se’ns presentava una setmana rara i possiblement complicada si no ens tornàvem a centrar en els nostres objectius. L’últim partit ens deixava molts tocats importants, sumat al pont, viatges grupals i tornejos universitaris per tota la geografia Hispana que em feien una mica de por, encara que entenia la importància que els nois i noies continuïn gaudint d’aquesta bonica bogeria.
Dimarts va costar una mica tornar a centrar-nos, encara que la veu dels tipus importants acomodava una mica la cosa, però ja divendres tot havia canviat completament i els nois estaven preparats per a l’enorme desafiament d’intentar classificar-se per jugar amb els millors de Catalunya.
Rebíem els amics del Badalona i sincerament no em confiava per res en la seva posició a la taula, són un Club que ha crescut moltíssim darrerament en totes les categories i no regalarien el partit per res, la seva defensa en els primers minuts ens ho deixava molt clar i només la velocitat i potència del Joanito ens posava per davant.
Aquí va començar el treball de desgast de la davantera que va estar vorejant el màxim nivell d’exigència que els puc demanar, van sotmetre en melé i al maul amb una organització magnífica, ia partir de la solidesa del pack van créixer les figures del Panda i del Cuenca a el joc solt amb una potència descomunal, i la mobilitat del Mini primer i del Poyita després, en síntesi, el pack va ser el MVP del partit.
També vam tenir el nostre moment de pajara que per sort només va ser de 10′, per acabar tancant la primera amb un 32-0 esperançador. Igualment és important ressaltar la temprança i coratge dels amics del Badalona que no van abaixar els braços als 80′ del partit, la meva major Enhorabona per a ells i la seva grada que no paro d’encoratjar amb respecte durant tot el partit.
I va ser a la segona part on es va veure el millor rugbi de tot el partit, l’experiència i saviesa dels grans, Lea, Satan i Marco, fent jugar els joves Joan, Eric i Campanilla, ens donava uns rèdits enormes, a sobre recuperàvem als germans Fuby ia un gran Juanito que se sumaven al partit i participaven a la millor jugada del partit que coronava Diego Fuby amb un assaig espectacular, Meravellós…
Demanat final de l’amic Bogas, felicito i animo el cos tècnic del Badalona, ​​grans amics, i m’abraço amb cadascun dels meus jugadors felicitant-los pel treball immaculat que havien realitzat.
La setmana que ve visitem un poderós Barça, partit per gaudir i per continuar aprenent de tota la bogeria i felicitat que envolta una pilota ovalada i uns nois meravellosos, la millor combinació possible…
Hi estan tots convidats, així que…
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco

Leave a Reply