Crònica Quimic ER 20 vs 15 Cocodrils RSV 15

Després de la derrota a Sabadell sabíem que tot se’ns complicava, era moment de mirar cap a dins, pegar un cop a taula i dir-nos les coses sense cap mena de miraments, era moment d’aprendre dels errors i tirar endavant.
Per això visitàvem els amics del Quimic, en els difícils moments que està vivint el rugbi local a causa de la maleïda pandèmia sumat a l’actitud d’alguns de voler complicar les coses molt més, aquest partit representava una brisa d’aire sa, jugar contra un gran Club de Rugbi, basat en les normes de l’esperit i l’esportivitat que marquen el nostre bell esport.
Igualment les nostres tres últimes setmanes eren rares, absències provocades pel Covid i també per algunes desaparicions interplanetàries, a més d’una meravellosa gira de rugbi universitari a Irlanda, la darrera setmana era la que prenia importància per tornar a competir, enmig de tota aquesta situació cal ressaltar la intensitat dels Be Cocos de la mà de Gaby Duarte per mantenir-se a la competició amb una serietat exemplar amb moltíssima gent que iniciava aquesta temporada una relació interminable amb una pilota ovalada.
De totes maneres, arrencàvem forts i tancàvem el favorit als seus 22, encara que tornàvem a fallar en la definició una mica per no tenir paciència i també per la manca d’entrenament que sempre es manifesta als petits detalls. A partir d’aquí el Quimic trec tota la seva jerarquia i aconsegueixo dos assajos aprofitant l’amplada del camp i la continuïtat marca de la casa.
Però novament treiem aquest esperit encomiable que té aquest equip i un gran passamans llançava al Joan i tota la seva potència a zona de marca, tornàvem a ficar-nos al partit i seguíem a l’arrencada de la segona part amb l’entrada d’una nova primera línia i la del Panda que s’unia als enormes treballs del Nuken i de Cuenca, dos titans absoluts. I així va ser com la nostra melé arrasava i un assaig de càstig posava les taules al marcador i encenia totes les alarmes a l’equip local, allà estàvem.
Estava clar que no jugàvem contra qualsevol, el Quimic és molt Quimic i el seu gran entrenador llegia perfectament el partit i ficava mà per aprofitar l’amplada del camp i també la nostra baixada física posant-se al capdavant i traient-nos la possibilitat de sumar, encara que sigui el bonus defensiu .
Quedaven 10′, les cames pesaven el triple, però malgrat totes les adversitats volíem demostrar-nos que havíem après la lliçó i que podíem superar donant tot el que no teníem, i allà vam atacar de tot arreu, buscant la continuïtat i provocant un cop de càstig que ens feia puntuar i que ens donava la possibilitat d’anar a guanyar el partit, encara que no hi va haver temps i els locals aconseguien un merescut triomf després del xiulet de l’eficient arbitre.

Sabíem que aconseguir la victòria era molt important, però més important era recuperar la imatge com a equip i com a grup humà, i estic completament convençut que dissabte ho vam aconseguir. Aquest punt val or i ens demostra una vegada més que estem per lluitar per un lloc als play offs fins a l’últim segon de l’últim partit, no en tinc cap dubte, amb aquests pibes meravellosos m’apunto a un bombardeig.
Moment de noms propis, les 6 primeres línies inclaudicables, el treball fosc de Guilhem i Domingo, el nivell de tota la tercera línia encara que el de Nuken i el de Cuenca és realment ressaltable, el desenfadat de Pérez i la desimboltura de Pol, la potència i entrega de Joan i Eric, la conducció i lideratge del gran capità Ripoll i per descomptat, la veterania i qualitat de Satan i de Marc, indubtablement vivint una segona joventut.
Amb ells tots els que estan i col·laboren amb tots nosaltres, Brownie i Nadine al costat d’un enorme Sultana sempre on els toqui, i per tancar una menció especial a dos autèntics homes de rugbi amb majúscules, Fuby i Campanilla, que no van dubtar en no jugar a la Teixonera a anar-se’n volant per fer-ho amb els Be Cocos a Viladecans, Rugby en estat pur…
Encara queda molt i els asseguro que hi ha molt esperit Cocodrils per entregar, on i quan toqui…
Així que…
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS COC@SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco

Leave a Reply