Crònica RC Mataró 13 – Cocodrils RSV 24

Dimarts parlàvem del difícil mes d’octubre que teníem per endavant, i el diumenge ens tocava visitar al duríssim Mataró a casa, el desafiament estava servit.
Molta gent a la grada que venia a donar-nos suport, els no convocats mes les noies ens encoratjaven amb alegria des de l’arrencada de el partit, quina bonica familia els/les Coc@s
Una grada emocionant, unes condicions atmosfèriques perfectes, un àrbitre excel·lent, estava clar que tot depenia de nosaltres. I així vam arrencar amb un joc i una organització espectacular, amb un Rata on fire i un Satan conduint als joves des del fons, tot anava segons el planejat, i vam començar a marcar primer amb la potència d’un Cuenca més tercera línia que mai, i amb el Satan finalitzant una gran jugada de continuïtat de tot l’equip.
Però aquí van reaccionar els locals amb moltíssima continuïtat i potència de la mà d’un Enorme Omar Miniño, quin jugador, i del seu nro. 8 Pol que va ser per moments imparable. Ells es van acostar al marcador, però vam tornar reprendre el nostre joc i un espectacular teva meva de llibre entre el Satan i el Rata ens mantenia per davant tot i el precís peu del seu xutador.
Mitja part, li donàvem descans a una primera línia que s’havia buidat i els que saltaven des de la banqueta prenien la posta i feien estralls amb un Marques i un Cordero que arrasaven amb tot. També tornava l’experiència i el treball de Lea i del Brutus, un luxe, estàvem bé, però la poca paciència i els vells vicis no ens permetien marcar i sentenciar el partit i aconseguir el punt bonus.
Però aquí apareixen els grans jugadors que té aquest equip, i el que va ser MVP aquell matí va tenir el seu premi en forma d’assaig i segon punt bonus de la temporada, demolidora entrada d’Eric per la banda després de recuperar una pilota perduda i el sol començava a aparèixer en el nostre horitzó.
Els últims minuts ho van tenir els locals i al seu punt d’honor donant-ho tot, però la nostra ferma defensa va mantenir el resultat final. Esta clar que es van perdre moltes pilotes en atac, però això no m’espanta, es va intentar tot el que entrenem, però no vam poder demostrar el nostre poder ofensiu en el resultat, tot és qüestió de temps, el joc ofensiu tard o d’hora dóna els seus fruits, això els hi asseguro nois.
Magnífic tercer temps amb els amics del Mataró, Meravellós i llarg post tercer temps a Barcelona amb tota aquesta Gran Família, potser massa llarg per a aquest cos …
Però com diria un gran amic i important figura del rugbi mundial …
Aquests nois i noies van entendre TOT …

 

 

La setmana que ve un altre dissabte històric, tornen a jugar els tres equips …
Els Be Cocos de locals a Cornellà davant el Cervelló, el primer equip en un duríssim i clau enfrontament amb els amics de l’Banyoles, i immediatament després les increïbles noies enfront de l’Alt Empordà, aquests dos últims partits a casa de Torre Roja.
Estan tots i totes convidats …
Així que …
VAMOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco

Leave a Reply