Quan faltant deu minuts estàs còmode al camp, guanyes amb bonus i l’equip contrari esta mig groggy per l’últim assaig rebut, és clar que poden haver passat moltes coses per un desastre semblant, sobretot quan nosaltres ajudem que totes les possibilitats es compleixin en aquests fatídics 8 minuts finals.
És clar que el primer responsable és l’entrenador qui decideix els canvis per intentar tancar un partit completament favorable, però no en tots els casos la cosa funciona i tota la confiança dipositada es llença a les escombraries en un tres i no res per una infantilitat inadmissible.
També hi ha el factor intern, el dels jugadors i les seves critiques entre ells en els moments complicats, un mal endèmic que he d’erradicar com més aviat millor si vull acabar la temporada amb la dinàmica positiva amb què havia començat. Als que estan a la banqueta al meu costat els hi tallo immediatament malgrat el desvergonyiment de diversos, però dins del camp jo ja no jugo més, i és difícil poder controlar-lo quan els que tenen aquesta responsabilitat es veuen superats. Ni parlar-ne quan les critiques se les emportem a l’àrbitre, a sobre amb un experimentat, estava clar que tot se’ns vindria en contra…
A partir d’aquí el més important en un partit de rugbi, al camp hi havia un equip que volia guanyar, un equip que volia superar aquell moment d’enfonsament que vivia en aquell minut 70 on va dir prou. Un equip que de la mà del seu gran entrenador Fran González i d’un magistral Jan Gómez amb el seu nro. 9, que ens va tancar a les nostres 22 i va capgirar un partit impossible mostrant un caràcter exemplar per a un equip de rugbi tan jove que és digne d’admiració de part meva i espero que de molta gent més, sobretot en aquests moments on estem valorant més positivament alguns projectes que no representen ningú i no li estem donant la importància que té l’autèntic rugbi de Club, el de sempre, el de créixer des de les ombres, aquest treball és inigualable, per això i per molt més la meva gran Enhorabona a la gent del Sabadell RC.
Tornant al meu equip, també hi ha moltes coses positives, la primera i principal és que tot depèn de nosaltres per això cal aprendre del partit de dissabte i eradicar tot el que hi va haver…
És el moment de fer-ho.
També molts noms propis exemplars quant a l’esforç i la superació, per això Reina, Cordero i un gran Nuken a la davantera, al costat del gran Joan, Eric i Marco als backs demostren el que espero d’un jugador de rugbi amb totes les lletres a les bones ia les dolentes, en això rau tota possibilitat d’èxit…
El dissabte rebem a casa els amics del Torroella, un gran desafiament per reprendre el camí de la positivitat en tots els sentits…
Estan tots convidats, així que…
VAMOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS COCOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Redactat per: Diego Pacheco