Crònica UE Santboiana C 68 vs Be Cocos 0

La fase prèvia per formar les lligues arribava al seu final, i això significaba un abans i un després, personal i com equip, ja no érem els del primer partit, tot i no haver entrenat molts cops junts com a equip teniem l’objectiu de demostrar que ja SOM UN EQUIP, i quin millor espai per demostrar-ho que en el gran Baldiri Aleu en el seu centenari, davant de grans amics.
Venim amb els nostres objectius ven marcats, i el primer que era agafar el partit amb concentració, en el vestuari ja el complíem, i tocaba traslladar-lo al camp, el partit començava amb nervis per respecte a un gran rival, però als pocs minuts demostravem que podriem competir el partit, el sogn objectiu que ens proposa l’entrenador i company al terreny. Sí que cometem alguns errors que ens penalitzaven greument amb marcas facils del rival, però ens animavem entres tots i continuavem fent el nostre partit, estàvem realitzant una gran defensa i en les ocasions d’atac aconseguiem avançar metres, treballant junts i tranquils. Al descans ens anàvem amb un ampli 35 a 0, pero no baixavem els braços perquè saviem que estàvem fent un gran joc col·lectiu que es el que ens havíem proposat.
La segona part van anar entran els recanvis dels dos equips cosa que feia que el joc es mantigues amb la mateixa intensitat, els dos equips seguint fent el seu joc, els locals aconseguint tornar a fer marcas però no sense dificultats, obligant-los a tenir que anar de banda a banda per aconseguirles, finalment el resultat era de 68 – 0, però estic segur que desde la grada amb un gran públic de familiars de sang vermella i altres de verda, desde el propi Sant Boi, tot i que a primera vista el resultat es podria dir que no reflexa la gran evolució del Be Cocos-Cornellà, estic segur que comparteixen que vam demostrar que som un equip de rugbi, que cal treballar si, però donarem molt de joc en la lliga.
Ells estan celebran una gran trajectoria, nosaltres tot i tenir un gran recolzament del Cornellà que els segueixen de prop i el Rugby de Viladecans que encara no arriba ni als 30 anys i la actual fusió amb els Cocos del 2019, estem escrivint tot just el primer capítol, i no és només el d’aconseguir per primer cop tenir dos equips sènior masculí de rugbi a Viladecans, sinó que son molts primers capítols personals, molta gent nova amb molta il·lusió per formar part del món del rugbi i d’aquests dos grans clubs. La qual els clubs estem molt orgullosos d’ells, per ajudar-nos i compartir junts aquest camí.
Redactat per: Efren Taravilla

Leave a Reply